Després de més de 30 anys de dir que no es pot tocar la” Constitución Española”, ara, en 15 dies, volen fer un canvi. Un canvi en el que estan d’acord el dos gran partits espanyols, però que no agrada a ningú més. I un canvi en el que, en contra del que diu la pròpia “Constitución Española”, es farà sense passar per un referèndum. O sigui com sempre, quan els dos grans es posen d’acord, les lleis s’interpreten a la seva conveniència.
Jo, que sempre he criticat l’actitud del senyor Duran Lleida a Madrid, crec que en això ho esta fent bé. Jo aniria més enllà i no sols abandonaria l’hemicicle durant la votació o premeria el botó del NO, si no que segurament els hi tiraria als peus un exemplar de la Carta Magna en la que prèviament m’hi hauria eixugat les parts intimes, però ja sé que això no està ben vist en el “fair play” parlamentari, on tothom guarda les formes però després ens donen pel sac.
Patètica resulta la petició del senyor president, Rodriguez Zapatero, demanant solidaritat i enteniment a CiU. “Tu apoyanos que luego ya hablaremos de lo vuestro. Ahora no es el momento”, venia a dir a grans trets. No l’hem sentit mai aquesta frase en els últims 30 anys.
En definitiva, demà hi ha una votació, encara no està clar el que farà el senyor Duran Lleida, però espero que segueixi, com a mínim, pensant en l’abstenció, i a veure si d’una vegada per totes es produeix el famós xoc de trens al que es va referir l’altra dia. A molts, res ens faria més feliços.
