Potser aquest membre de l’ultradreta disfressat de demòcrata
que és Esperanza Aguirre hagi volgut llençar una cortina de fum sobre molts
dels problemes de la comunitat que dirigeix, però no hi ha dubte que el seu
pensament va per on ella s’ha expressat.
Jo que no tinc, ni vull, per què ser políticament correcte,
crec que el que voldria és promulgar una llei que obligués a tots els que no
ens sentim espanyols, a postrar-nos davant d’aquell gran drap que hi ha a la
Plaza de Colón de Madrid, que va fer penjar un bufanúvols envanit, malalt de megalomania de
gran estadista.
Alguns, pocs, membres del seu mateix partit, s’han afanyat a
desqualificar les declaracions d’Aguirre, però la majoria, especialment els del
PP de Catalunya les han intentat justificar. “Esperanza Aguirre va estar votada
democràticament per molts milers de ciutadans”, a dit el senyor Enric Millo, portaveu del PP de Catalunya.
Si, senyor Millo, te raó, però en Hitler també va guanyar les eleccions
democràticament.
De totes maneres, m’encanten aquestes declaracions. Cada
vegada generant més rebuig cap a Espanya i més independentistes.
Aquí es podria fer un retoc a aquella frase, atribuïda a
diferents autors, que diu en espanyol: “Ladran, luego cabalgamos” i
convertir-la en “Esperanza Aguirre ladra, luego cabalgamos”
