Un dia com avui de 1974, el aleshores president de l’últim govern
de Franco, Carlos Arias Navarro, va pronunciar un discurs tímidament aperturista
que, entre altres temes, semblava que obria una porta als partits polítics (que
no es podien acollir a aquest nom i s’havien d’anomenar associacions polítiques,
a més de reunir altres condicionants pràcticament impossibles), però això si,
havien d’estar dins del marc del “Movimiento
Nacional”. En definitiva, una espècie de comèdia d’ambigüitats aperturistes amb vistes a la propaganda
exterior de la que no s’entenia res. Això és el que es coneix com el discurs
del “Espiritu del 12 de febrero”
Pel que sembla, alguns ho van tenir molt clar. Crec que va
ser el bisbe de Cuenca, Guerra Campos, un dels guardians de les essències cristianes
d’occident, que va dir “ha sido un discurso claro, conciso y esclarecedor”. Més
tard, aquest mateix personatge, junt amb d’altres de l’anomenat “bunker”, van
acabar amb el poc que representava aquest “espiritu”.
Han passat molts anys i en molts aspectes estem quasi igual,
immersos en una pseudodemocràcia que ja els hi va be als dos grans partits
espanyols, especialment al Partit Popular, que acull la practica totalitat dels
hereus d’aquella època.
