Estic fins el collons de que aquests paràsits de la
política, especialment el PP i el PSOE, em diguin el que em convé i el que
necessito. Que impresentables com Rajoy, que no compleix res del que va
prometre, o Montoro i de Guindos, que no paguen a Catalunya allò que esta
estipulat per llei, em vulguin donar lliçons, és per engegar-los a la merda.
Ahir Rajoy s’omplia la boca dient que deixessin als catalans
ser espanyols. I els catalans que no
volem ser-ho?, segur que aquest per a ell no compten. Una actitud molt demòcrata.
Per la seva part, la senyora Alícia Sánchez Camacho ha
repetit fins a l’infinit que la majoria del catalans no volen deixar de ser
espanyols. Escolti “senyora”, que no s’ha llegit l’últim sondeig del CEO?. Doncs
miris el percentatge de gent que votaria Si a una consulta sobre la
independència. Ah, i miris també la intenció de vot del seu partit. Vostès ja
fa molt temps que estan instal·lats en el núvol goebbelià, i de tant repetir
les mentides es pensen que tenen raó.
Alguna cosa semblant li passa a un altre vividor de la
política: Alfonso Guerra. Esperpèntic personatge que, tot hi haver dimitit de
vicepresident del govern espanyol al 1991 per corrupció i prevaricació, fa 40
anys que no treballa, viu a cos de rei i dona consells de com s’han de fer les
coses.
El que deia, fins els collons.
A veure quan s’acabarà tota aquesta merda, que per contra de
solucionar problemes només en crea de nous.
