Cada dia fa més mandra escriure sobre tota aquesta teranyina
de merda dels polítics. I amb això no vull dir que tots estiguin enmerdats,
però si que generalment ho estan els que més amunt han arribat.
No m’importa gens que el PP i el PSOE, incloent-hi les seves
sucursals a Catalunya, s’ofeguin amb la seva pròpia porqueria. És més, m’agradaria
que fos així, a veure si deixen de donar pel sac als catalans amb les seves demagògies.
Escoltar el que diuen uns i altres sobre les seves respectives actuacions es de
pati de col·legi de pàrvuls. A mi, que em van obligar a estudiar en castellà,
em recorda allò de “señorita, mire que ha hecho este niño” i “ Burro? Pues tu más”.
L’ última gran xoriçada, la del PP (presumptament), s’ha
intentat tapar per tots els costats. Les excuses van d’un costat a l’altre intentant
barrejar honorabilitat, dedicació al servei públic i amor a la pàtria, com
sempre fa la dreta, o imaginant contubernis estranys i donant les culpes als
que volen dividir al país. Quanta tonteria per definir el que realment és: una
colla de lladres que s’omplen les butxaques gràcies als que estem ofegats pels
impostos.
No s’ha n’adonen, que per molts comunicats (no confondre amb
les rodes de premsa, ja que amb aquestes últimes es pot preguntar), moltes
auditories, moltes declaracions de renda, etc... la gent ja no es creu res.
S’ha arribat a un punt on és molt difícil avançar i a aquest
punt ens hi ha portat tota aquesta colla de mangants que durant els últims 35
anys han estat manant i fent i desfent a la seva. I això no val només per els
polítics espanyols, a Catalunya també en tenim uns quants exemplars.
Fa uns 250 anys, a França va sorgir, entre d’altres, un paio
anomenat Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre. Potser aquí aniria
be un altre Robespierre. Per fer neteja. Els que manent ara ja estan caducats.
Han perdut la confiança de la gent. El sistema és obsolet i ja no serveix.
Fa falta un Robespierre del segle XXI, que sàpiga adreçar la
situació sense caure en les temptacions i roïneses dels governants actuals i, a la vegada evitant
els errors del francès, que li van costar el cap.
