Rajoy, de plasma a ectoplasma

Després de l’aquelarre onanista “PePero” d’aquest cap de setmana tot segueix igual. Si algú, inclosos membres del PP, tenia esperances de que el president espanyol fes una declaració intel·ligent sobre el que passa a Catalunya, ja ho ha vist. Més del mateix.

Tant Rajoy com la seva subordinada i tapa forats del govern, la vicepresidenta, van anunciar que vindrien a Catalunya a explicar als catalans el que ens perdríem si marxem d’Espanya, i que volien parlar directament amb la gent per què els polítics d’aquí no desfiguressin les seves propostes.

Doncs ja ho va veure tothom. El discurs va ser el de sempre i només per als seus incondicionals. Incapaç de enfrontar-se a la realitat i a un públic heterogeni, Rajoy va arribar a Barcelona tard, va llegir el de sempre i va marxar corrent per què tenia un casament. Molts dels seus, que se’ls havia dit que soparien amb el president, es van quedar amb un pam de nas. I és que el president és així, com un plasma, o més ben dit com un ectoplasma

El Senat a Barcelona. Au vés!

Pensar que portar el Senat espanyol a Barcelona acabarà amb la qüestió independentista és una demostració més de que no entenen res de res. No han entès que la desconnexió amb Espanya ja és total. Només falta que ens adjudiquin un saldo que tothom sap que no serveix per a res i que representa un gasto inútil. Encara ens volen castigar més?. Després passaran el pressupost del Senat a Catalunya i diran que ens donen més calés. Que ja els coneixem.

Ja ha passat el temps d’oferiments de pa sucat amb oli. No valen terceres vies ni trasllats d’institucions caduques que només serveixen per què alguns polítics, també caducats, puguin mantenir les seves prebendes, pagant tots nosaltres, fins a una jubilació àuria. Ni l’intent de creació d’un “nou espai polític” que alguns ens fan creure com a necessari per no perdre la seva suite al Palace de Madrid.

Ja ha passat el moment d’oferir-nos andròmines.  Ara l’únic que volem és una cosa, i con que no ens ho donaran l’haurem d’agafar.

Benvingut senyor Rajoy

Ara, el president espanyol vol venir a Catalunya a explicar-se. Ja ho va dir la estratega del PP en aquesta “regió”: “El gobierno se ha dado cuenta de que tiene un problema en Catalunya”. Si senyora Sánchez, han trigat uns quants anys en adonar-sen i vostè d’això en té una bona part de responsabilitat,  i aquest no és l’únic problema que té el PP a Espanya. Ja ho va dir fa temps el seu ex-líder i ara “caudillo” de la Faes: “Antes se romperá Catalunya que Espanya”. Doncs be, sembla que el que s’està trencant, especialment per la seva ala més dretana, és el PP.

Tornant al tema de la visita de Rajoy a Catalunya, que per cert encara no té data, com la tant esbombada querella de la fiscalia per al 9N. Que cony vindrà a explicar?: Que a Espanya estem molt bé, que ens respecten la llengua i la cultura, que cada any inverteixen més en infraestructures, que gràcies al seu govern podem pagar les factures, això si, amb calés que són nostres i pels quals ens cobren interessos.

Personalment aquest personatge no m’ha d’explicar res. Fa molts anys que coneixem als del seu tarannà, però si vol venir que vingui. De moment encara formem part de la seva finca i les seves explicacions poden donar l’impuls definitiu que l’hi falta a l’independentisme. Si és per això, benvingut senyor Rajoy, o el seu plasma.

Ens hem pixat a la seva boca i s’han emprenyat

Ahir vàrem guanyar i s’han emprenyat. Que es fotin. Ells s’ho han buscat. Ni el president del govern espanyol ni la vicepresidenta van tenir el que s’ha de tenir per sortir a parlar. La solució va ser delegar en el ministre de ”justícia”, l’últim que ha entrat al govern, a que fes el paperot esperpèntic que ells no es van atrevir a fer.

Com si fos un ectoplasma, un bust parlant, el ministre va fer una diatriba contra els catalans i els polítics que recolzen el dret a decidir. Davant d’un minúscul faristol i uns micròfons que semblaven trets d’un equip de la “señorita Pepis”, Rafael Catalá Polo, va llegir un guió mentre

anava mirant cap a un costat i l’altre com si esperés l’aprovació dels seus superiors. Com ens té acostumats aquest govern del PP, tot això va ser en una sala tancada, sense accés als periodistes i per tant sense possibilitat de fer preguntes.

Ara només queda un camí, les eleccions. No es pot perdre més el temps demanant diàleg. Ja sabem la resposta d’uns governants que només entenen el “ordeno y mando”. La voluntat de la gent esta per sobre de llei que alguns han fet i interpretat a la seva mida.

Això va endavant i si fa falta en els tornarem a pixar, parlant clar. Només cal que qui no vulgui ser esquitxat no es posi dins de l’àrea d’acció del raig.

Dilluns 10 N: Convocatoria d'eleccions i res més

Ahir, si no ho vaig entendre malament, el President Mas va dir que si el 9 N era un èxit enviaria una carta a Rajoy demanant fer un referèndum. Ja sé que als de CiU no els interessa convocar unes eleccions en un futur immediat, però tornar a fer una petició de consulta a Madrid crec que diu poc a favor de la dignitat dels catalans i del seu govern actual.

S’ha acabat el demanar permís. No hem arribat fins aquí per tornar a començar. Ja no valen acords amb Espanya si no són de tu a tu, o sigui d’estat a estat i per pactar les condicions econòmiques de la separació. Ni pactes fiscals ni terceres vies. El temps per això ha passat. S’han donat moltes oportunitats per arribar a acords i només s’han obtingut negatives, lleis contra Catalunya, tribunals constitucionals o la callada per resposta. Ja n´hi a prou de collonades.

El dilluns 10 només cal fer una cosa: convocatòria d’eleccions.

Flors, ous, iogurts o el que sigui, però a votar el 9N, i sense plasma

Aquesta tarda el govern del PP de Madrid ha iniciat els tràmits per prohibir el nou 9N. De collons. Si és que hi havia algú desmotivat per anar a votar, o fer qualsevol altre activitat relacionada amb el dret a decidir el dia 9, ara ja ho té clar.

En cas de que s’arribi a prohibir definitivament la votació, proposo anar a votar el que sigui: si ens agraden més les roses o els clavells, si volem els ous ferrats més o menys cuits, o simplement, com va fer ja fa uns anys no se quin municipi desafiador de la llei espanyola, que van votar si la gent volia el iogurt amb sucre o sense sucre. Ningú de l’estat va tenir collons de dir res i ells van votar.

No deien que això del nou 9N era una comèdia, una xarlotada, un circ que no servia per res, doncs a que ve aquesta impugnació. Potser es que no ho tenen tant clar.

Ells que impugnin que nosaltres ja farem i el món presenciarà un cop més, el que és la democràcia espanyola, aquella mateixa que parlava dels “hilillos de plastilina” i de les “dos líneas de investigación”, això si, sense plasma. Encara no s’havia inventat.