Després de mesos de no obrir la boca, ara la senyora Chacón
ha dit que esta preocupada perquè ha de decidir si el seu fill ha de ser
espanyol o català. Quin dilema.
Aquesta membre del PSOE de Catalunya hauria de saber que som
molts els catalans que quan vam néixer no ens van preguntar el que volíem ser,
i des de fa molts anys ens veiem obligats a tenir un carnet identificador que
està decorat amb els mateixos colors que decoren les botigues on es venen
segells i tabac. Tanmateix tampoc ningú em va preguntar si volia adherir-me a
la secta del catòlics i durant els anys de la meva infància em van obligar a
fer tot una sèrie de rituals que, a part de no entendre, no tenen cap lògica i
l’únic que busquen és embrutar-te el cervell per aconseguir la total submissió
a una especial casta amb privilegis i idees irracionals.
O sigui que aquesta diputada del PSOE de Catalunya encara es
pot considerar afortunada. Pot escollir el que vol pel seu fill, cosa que els
meus pares no van poder fer per a mi.
Ara, que em vull desfer de tot això, ni l’estat espanyol ni l’església
intolerant, em deixen.
Senyora Chacón, vostè va fer sort quan va decidir entrar a
la política, el seu fill la farà quan vostè decideixi el que ell ha de ser. Després,
amb els anys, deixi que el seu fill trií per si sol, opció que els catalans i
la gent que viu a Catalunya encara no tenim i el partit polític al que vostè pertany
ens nega.
