La vergonyosa sentencia que la justícia italiana ha dictat sobre
el terratrèmol de l’Aquila entraria en la antologia de les sentencies, com la
que fa anys va fer un jutge espanyol a favor d’un marit maltractador donat que “teniendo
en cuenta que Dios creo a la mujer de una parte deleznable del hombre, su
costilla, este puede disponer de ella”. Són sentencies que fan època i riure i
plorar a la vegada, que entren en els anals d’una jurisprudència que molts
creiem que s’havia quedat com a part integrant del “Celtiberia Show” que ens explicava
en Luis Carandell al 1970. Són sentencies que fan confiar en la justícia.
Condemnar al membres de la Comissió de Gran Riscos per què
no van saber predir a quina hora seria el terratrèmol de l’Aquila, és d’una
incultura i prevaricació total. Tothom sap, des de primària, que hi ha fenòmens
impredictibles (erupcions volcàniques, tempestes, tornados i huracans, moviments
de terres, terratrèmols, etc...), tots són aspectes de la dinàmica terrestre
sobre els que es poden fer prevencions en un termini més o menys ampli. Un
termini que poc anar des de unes hores a setmanes, segons el fenomen, però en
cap cas es pot assenyalar un moment exacte.
Alhora de fer valoracions de risc, els especialistes es
basen en el anomenats precursors. Són tot una sèrie de paràmetres que indiquen
que alguna cosa està passant i que pot afectar a la població. També és
important, en aquest cas, el coneixement de la geologia de la zona així com la
seva història sísmica.
De la mateixa manera hi ha establerts una sèrie de termes
per valorar altres paràmetres: Vulnerabilitat, Perillositat, Risc Sismic, i el
que es podria aplicar en aquest cas, el de Desastre,
que és defineix com “la resultant de la interacció d’esdeveniments naturals i
processos polítics, econòmics, socials, tecnològics....És quan la gent no és
conscient de determinats perills naturals ni de les advertències dels experts i
quan l’escala i magnitud del fenomen supera la capacitat d’afrontar la crisis
per part de les autoritats”.
A partir d’ara, quan els polítics demanin experts per
comissions de risc, estaria be que no s’hi presentés ningú. Que s’espavilin
tots sols.
I a la justícia italiana l’hi deu passar el mateix que a l’espanyola,
masses compromisos amb els polítics. Necessitaven un cap de turc i l’han trobat
en aquest científics. És com aquells militars que arresten un camió de l’exercit
perquè ha tingut un accident.
