Amb els polítics acollonits no s'hi pot comptar

Torno de vacances hi tot continua igual. No és que esperés cap canvi, un ja fa anys que s’afaita i coneix el personal, però mai es perd l’esperança de que algun dia governi gent amb dos dits de front.

Com he dit tot segueix igual. Els defenestrats del PSOE de Catalunya que no saben cap on anar. Els cagadubtes de CiU que ara van cap aquí i ara van cap allà.  Els demagogs del PP que volen ser tant d’aquí com d’allà però se’ls hi veu el llautó, i tots els altres succionant el que faci falta per tenir poder. Però ningú té collons de plantar cara a la realitat, mentre a Espanya, no paren de insultar i calumniar als catalans.

En quan a la manifestació de l’11 de setembre, uns no hi van perquè no es la seva, uns altres perquè no estan d’acord amb la pancarta principal, d’altres hi anirien però que diran al partit quan no hi va el numero ú. En definitiva més acolloniment.

Si la “mani” d’aquest any resulta un èxit de participació tots es voldran apuntar al carro, quan de veritat haurien d’estar preocupats per girar l’esquena al que demana el poble català. Però a això ja ens hi tenen acostumats. Ja fa temps que sabem que amb aquests polítics no hi podem comptar

La covardia de Rajoy i el seu equip econòmic

Al congrés del PP d’Andalusia, Mariano Rajoy, el fòbic social, va dir als seus que “podien anar amb el cap ben alt sense avergonyir-se de les retallades”. Segurament per això va tancar el congrés un dia abans del previst, ja que estaven anunciades manifestacions en contra, i va fugir per la porta del darrera.

El mateix van fer De Guindos i Montoro, quan al parlament no es van atrevir a donar la xifra de la retallada, i més tard va sortir publicada en un document redactat en anglès i dirigit als inversors internacionals. Tot un exemple de com fer les coses.  

19,18 i 14 de juliol

Després de les retallades anunciades pel govern del PP, els sindicats estan preparant una jornada de protesta per al dia 19 d’aquest mes. Donat com vam les coses no hi ha dubte que als del PP els hi agradaria més celebrar el 18 de juliol, però de moment crec que els votants haurien d’anar prenent la nostra Bastilla, avui que es dia 14

Ineptes, mentiders, lladres i un fòbic social

Fa dies que no escrivia res per què els qualificatius que hauria d’utilitzar per acompanyar el nom dels polítics podrien ferir susceptibilitats, però acabo d’aixecar la veda. Amb molt d’autocontrol i auto-repressió només puc dir que estem en mans d’una colla d’ineptes, mentiders i lladres.

Fins quan ha de durar això. Ens estan ensorrant a tots. Aquí ja no val parlar només d’independència, s’ha de parlar del sistema, d’un sistema que van fer ells a la seva mesura i que ara se’ls hi ha tornat en contra i ens ho volen fer pagar a nosaltres. L’Artur Mas ha dit avui que “hem de fer pinya des de la base”. Senyor Mas, la base no ha provocat aquest problema, l’han provocat els polítics i les seves relacions amb el poder econòmic i financer, doncs que l’arreglin ells, i si no en saben, que és el que sembla, que pleguin.

El mateix va per al govern de l’altra inepte, aquell que sembla un fòbic social però que avui, el seu psiquiatre de capçalera li deu haver donat alguna pastilla per què sortís al Congreso de los Diputados de Madrid a explicar alguna cosa. Senyor Rajoy, vostè, els seus diputats, els dels altres partits, els polítics en general, ja no pinten res. Qui mana son els MIB’s europeus. Per tant marxin a casa i deixin de cobrar un sou que no es guanyen.

Ja fa temps vaig escriure que fins que tot no petés ben petat no s’arreglaria res. S’ha de sortir al carrer, però no a manifestar-se, que això a ells els hi rellisca, si no a que sàpiguen que també ens sabem defensar. I no em refereixo a tallar carreteres o cremar containers. Hi ha altres formes, no violentes que poden tocar molt els collons a aquests malparits.

"Ni puto cas"

La setmana passada, arran de la sentència de Sortu, el Suprem era un tribunal desprestigiat que estava venut als interessos polítics, avui, després de dictar un altra sentència contra la llengua catalana, aquest grup de jutges, segons la caverna espanyola, té més raó que un sant.

No sé fins quan hem d’aguantar totes aquestes collonades, però escoltant les declaracions que el portaveu del govern català, el senyor Homs, a fet a RAC 1, crec que en tenint per estona. Per la seva part, la consellera d’educació diu que no farà cas de la sentència, però que el mànec de la paella el tenen a Madrid. Doncs fem el que sigui per que això no sigui així, i això només té un nom: Independència.

D’altra banda el president d’Extremadura diu que té por del pacte fiscal català i que esta cansat de la falta de solidaritat dels catalans. No m’estranya, porten 36 anys vivin de nosaltres.

En el fons reconec que aquestes situacions cada dia m’agraden més. Són les que ajuden a fer massa crítica per la independència. Ara només falta que el coratge de molts dels nostres polítics superi els seus interessos personals o de partit i es decideixin a fer un pas endavant. Fins aleshores, ni puto cas d’aquest tipus de sentències. I que peti per on peti.

Algú va comparar Espanya i Catalunya amb un matrimoni, doncs, aquí es podria aplicar aquella vella definició: “un matrimoni és la unió de dos persones que s’ajunten per solucionar problemes que per separat no tindrien”. Doncs això.

#novullpagar l'euro a la farmàcia

El doctor Josep Maria Padrosa, director del Catsalut, justifica l’aplicació de l’euro per recepta a que l’economia del sistema sanitari esta molt malament. Això ja ho sabíem, però fer recaure la possible solució del problema sobre els més febles o trobo d’una indignitat inversemblant. Si no tenen cales és per què durant molts anys els han dilapidat, en part, nomenant alts càrrecs i assessors de “confiança”, a personatges que l’únic que feien és de comissaris polítics.

Ara, quan s’han vist amb l’aigua al coll, només se’ls hi passa pel cap prendre mesures en les que sembla que els culpables som tots els que anem a buscar alguna recepta a la sanitat pública quan ens posem malalts. És que no ens ho mereixem després de més de 40 anys cotitzant?. Ah, i és igual que siguin pensionistes, aturats, incapacitats, etc... Han fet una llei i s’ha de complir. Espero que hi hagi molta gent que no vulgui pagar l’euro. A veure que passa quan la farmàcia, que no te cap culpa d’aquest tema, s’hagi d’enfrontar amb el client.

 Els hi hauria de caure la cara de vergonya quan en realitat el que passa és que no tenen collons per enfrontar-se al govern central i demanar el que ens correspon.

Xiulades, símptomes i causes

Avui es debatia al congrés espanyol una proposició de llei per vetar les xiulades, i altres actes, en contra de l’himne d’Espanya, la bandera o institucions com la monarquia. Al final, el PP valencià, que és qui ha tingut la idea, s’ha fet endarrere. Segurament s’ha donat compte de la ridiculesa de la qüestió.

Al marge del tema de la llibertat d’expressió i de que ja coneixem el tarannà democràtic del PP, i amb això no es queden sols, particularment crec que hagés estat molt bo el que s’aprovés una llei com aquesta. Imagineu-vos un estadi de futbol ple amb 80.000 persones totes xiulant. Que hagessin fet,  identificar-les a totes? Quantes pàgines ompliria la premsa estrangera. Que dirien els telenotícies d’allà. D’altra banda, no cal xiular per demostrar el rebuig a alguna cosa. Existeixen molts gestos, i fins i tot cançons que segur que omplirien buits legals de qualsevol llei.

Són molts anys junts i patint les seves normes. És per això que saben que com que no tenen arguments per fer-ho d’un altra manera s’han de treure lleis de la màniga, per comptes d’intentar solucionar el per què de les xiulades. És el mateix cas d’un malalt que té una infecció que li provoca febre i el metge nomes li dona un antitèrmic en comptes d’un antibiòtic. O sigui, soluciona la simptomatologia però no la causa.

De totes maneres, les lleis “poden manar sobre la manera de fer de les persones, no sobre els seus sentiments”, tal i com explica el capità Renault al major Strasser a la pel·lícula Casablanca.

“Esperanza Aguirre ladra, luego cabalgamos”

Potser aquest membre de l’ultradreta disfressat de demòcrata que és Esperanza Aguirre hagi volgut llençar una cortina de fum sobre molts dels problemes de la comunitat que dirigeix, però no hi ha dubte que el seu pensament va per on ella s’ha expressat.

Jo que no tinc, ni vull, per què ser políticament correcte, crec que el que voldria és promulgar una llei que obligués a tots els que no ens sentim espanyols, a postrar-nos davant d’aquell gran drap que hi ha a la Plaza de Colón de Madrid, que va fer penjar un  bufanúvols envanit, malalt de megalomania de gran estadista.

Alguns, pocs, membres del seu mateix partit, s’han afanyat a desqualificar les declaracions d’Aguirre, però la majoria, especialment els del PP de Catalunya les han intentat justificar. “Esperanza Aguirre va estar votada democràticament per molts milers de ciutadans”, a dit  el senyor Enric Millo, portaveu del PP de Catalunya. Si, senyor Millo, te raó, però en Hitler també va guanyar les eleccions democràticament.

De totes maneres, m’encanten aquestes declaracions. Cada vegada generant més rebuig cap a Espanya i més independentistes.

Aquí es podria fer un retoc a aquella frase, atribuïda a diferents autors, que diu en espanyol: “Ladran, luego cabalgamos” i convertir-la en “Esperanza Aguirre ladra, luego cabalgamos”

De Goebbels a Cioran

No es pot permetre de cap manera que un xitxarel·lo sortit de qualsevol escola de negocis insulti a la gent que recolza la campanya de #novullpagar pel sol fet de ser, com ell mateix s’autodefineix, “propagandista en cap” del govern de CiU. Ja sabem que l’agraïment pels càrrecs que s’ocupen s’han de pagar, però generalment, voler ser “més papista que el Papa”, com és diu col·loquialment, no acostuma a acabar bé.

Dir que anar contra la Caixa és anar en contra de la independència de Catalunya, és conèixer i aplicar els Principis de la Propaganda atribuïts a Goebbels, ministre de l’Alemanya nazi.

No hi ha dubte que aquesta entitat bancaria no té tota la culpa del que passa amb els peatges de les autopistes. Senzillament s’aprofita de l’ocasió, ja que té al polítics agafats per on no sona, donat el deute d’aquests amb els banc i caixes. I aquí s’hi poden incloure altres partits i altres bancs i altres caixes.

 A aquest element amb cara de nen de casa bona caldria recordar-li que d’aprenents de Goebbels a CiU ja n’hi ha agut d’altres que es dedicaven a fer videos, i tots han acabat fora de la política. El mateix partit els ha apartat quan ha vist que els hi feien perdre vots. De totes maneres, si tant molest és troba amb l’actuació del que creu que són els seus súbdits, que segueixi les directrius del filòsof romanès Emile Cioran. Potser llegint-lo trobarà la solució als seus traumes.

Més solucions i menys problemes

Els polítics no paren de sorprendre. Quan no són els d’aquí són els d’allà. El conseller Mas-Colell, va publicar ahir un article demanant, al govern espanyol, que el deixi apujar més els impostos, especialment els sanitaris. Jo, suposo que com molts, creiem que el govern català estava per defensar els interessos de Catalunya i dels catalans, però ja fa temps que això sembla que no és així. El conseller, en comptes d’exigir a Espanya que pagui el que ens deu, l’hi demana autorització per collar-nos més.

Sense recorre al desprestigiat Freud es podrien fer diverses valoracions d’aquests tipus d’actuacions, i no sols del conseller en qüestió, si no també de tot el govern català, però crec que totes es resumeixen en una sola: falta de valentia i submissió total al govern de l’estat.

Senyors polítics, els ciutadans de Catalunya demanem solucions i vostès només ens aporten nous problemes.

Continuarem pagant peatges

Novament la hipocresia del polítics s’ha posat de manifest. Immersos en aquesta esquizofrènia permanent de intentar quedar bé amb els de baix, que en definitiva són els que van a votar, però sense fer enfadar als de dalt, que són els que els hi paguen les campanyes electorals i potser d’altres coses, aquests dies s’han sentit coses com: “Estem d’acord amb la indignació de la gent que no vol pagar els peatges a les autopistes, però els haurem de multar per què van en contra de la llei”, o “aquest és un problema polític i s’ha de tractar com a tal”. Doncs be senyors, d’això ens queixem, de que fa molts anys que governen i no s’ha fet res. Les lleis les fan vostès no els votants.  I això és extensible a tots els partits que fins ara han estat al govern.

El mateix passa amb la reforma financera, amb la dació en pagament, amb el problema creat per l’engany de les participacions preferents, etc..., i especialment amb tot allò que té a veure  amb els sector bancari-financer.

No serà que durant molts anys els partit polítics han estat vivim a costa de bancs i caixes?. Es coneix de bona font, que el deute dels partits amb les entitats financeres és astronòmic. Això ha generat una sèrie de servituds que serà molt difícil d’eradicar, o sigui, que sembla que seguirem pagant autopistes durant molts anys.

Més, sense comentaris

 

A la dreta el President d'honor de "WWF España" amb un amic de Botswana

El mateix president amb el mateix amic

PUBLICITAT 

 Pròximament en les millors pantalles del país

Sense comentaris

Espoli planificat

Ja fa anys que els governants espanyols ens espolien, tant siguin del PP com del PSOE. Posen traves a l’aeroport de Barcelona, les línies de tren de rodalies no funcionen, la xarxa de metro està parada per falta de diners, el tren d’alta velocitat també està per acabar, no ens paguen el que ens deuen per llei i a sobre cada vegada retallen més, ara intenten que la Comunitat Europea torni a debatre sobre la necessitat del corredor central quan ja s’havia decidit pel del Mediterrani, les infraestructures en general fan pena, tiren merda sobre Catalunya sempre que volen, especialment en campanyes electorals, etc... Tot això respon a un pla concret del govern espanyol, que sap que més tard o més d’hora Catalunya serà independent.

Ells saben que això de robar a Catalunya per poder viure els espanyols se’ls acabarà algun dia. Fa més de trenta anys que dura i aquí ja en comencem a tenir el collons plens. Des de fa temps han detectat el problema, i abans no arribi el dia del trencament intentaran emportar-se tot el que puguin invertint el mínim possible, no fos que paguesin alguna cosa que després es quedés aquí.